divendres, 28 d’octubre del 2011

Treball d'investigació del Número d'or.

De què ens parla el vídeo del Número d'or? 
A) Piràmide: Primera aparició.
B) Número d'or en les gallines.
C) Espiral de Durero.
D) Angle d'or.
E) Auri a la naturalesa.


A) La piràmide de Keos, construïda pels egipcis a l'any 2600 A.C. aproximadament, va ser l'aparició més primerenca del Número d'or. La relació del Número d'or amb la construcció aquesta, és que si dividim l'àrea lateral entre la de la base, el quocient és aquest nombre, a l'igual que si dividim l'àrea total entre la lateral.


B) En les gallines, també n'hi ha relació amb el Número d'or; ja que si divideixes l'alçària d'un ou entre l'amplària, ens dóna un nombre comprés entre el Número d'or i l'arrel quadrada d'aquest.


C) La espiral de Durero, creada per Albert Durero, és una espiral formada gràcies a la unió dels vèrtexs consecutius del rectangle Auris. Aquesta corva, la podem trobar en galàxies, caragols, huracans,...


D) L'angle d'or, dins del Número d'or, és un angle amb el que dividim una circumferència en dos angles de qualsevol mesura.


E) En la natura, n'hi han molts elements relacionats amb auri, ja siga per què trobem coses amb forma pentagular o per altres com aquesta: Una closca de nautilus en una espiral logarítmica.
Archivo:NautilusCutawayLogarithmicSpiral.jpg

divendres, 21 d’octubre del 2011

Treball d'investigació de Fibonacci i natura.

Leonardo de Pisa (Fibonacci), va ser un matemàtic italià, famós per difondre a Europa el sistema de numeració hindú-aràbic i per idear la successió de Fibonacci, de la qual ara vos parlaré una mica. 
Fibonacci.
La successió aquesta, funciona de la següent manera:
A partir de qualsevol número, hem de sumar de forma ascendent el següent número, i així succesivament:
0,1,1,2,3,5,8,13,21,34,55,89,144
\ldots \,
Successió de Fibonacci
La successió de Fibonacci, està molt present a la natura. 
Vaig a possar dos exemples:


''Conills'':
Una parella de conills, en tarda un mes en aplegar a poder tenir fills. A partir d'aquest moment, cada vegada té altra parella de conills. Ací està el nombre de conills que tindrà al cap d'un determinat nombre de mesos:
El nombre de conills coincideix amb cadascún dels termes de la successió d'aquest home.




















''Espirals'':
El nombre d'espirals que es veuen en nombroses varietats de flors i fruits també s'ajusta a parelles consecutives de termes d'aquesta successió.

Las hojas nacen siguiendo una espiral alrededor del tallo.

Les fulles naixen seguint una espiral al voltant del tall.

divendres, 14 d’octubre del 2011

Treball d'investigació de la Criptografia.

La criptografia es una tècnica basada en la arimètica, que aprofita per a alterar les representacions lingüístiques d'un missatge.
''Criptografia'' ve del Grec Krypto, que vol dir ''Amagat'' i Graphos, que vol dir ''Escriure''.
La paraula sencera, vol dir ''Escriptura amagada''.
Aquest mètode, aprofita per a poder transmetre un missatge enmascarat de qualsevol llengua, i així cap persona poder desxifrarlo; excepte la persona que en sap que el missatge hi és criptogràfic.


4.1 El codi Cèsar
1.- SUREOHPD vol dir PROBLEMA.
2.- QUEDEM PEL MATÍ vol dir TXHGHP SHO PDWL.
3.- SJ QX NWCNWB vol dir JA HO ENTENS.
4.- Podem utilitzar infinites claus, perquè quan aplegues a la lletra 'Z' tornes a la 'A'  i així succesivament.
5.- Si rep un missatge en clau 47, aqueix missatge vol dir que si em donen, per exemple, la lletra 'B', he de còrrer 47 vegades aqueixa lletra, fins a donar 'W' en clau 47. IPHZMJ vol dir NÚMERO.
6.- La clau 3542 vol dir que cada lletra es mou 3542 vegades.
7.- Tres claus equivalents a 15, en són:
     26 * 2 + 15 = 67
     26 * 3 + 15 = 93
     26 * 4 + 15 = 119

dijous, 6 d’octubre del 2011

Treball d'investigació del sistema de numeració Maia.

El sistema de numeració Maia, és un sistema de numeració de Base 20, amb el 5 com a base auxiliar.
És típic de l'Amèrica Precolombina.
Funcionament d'alguns números escrits en Maia:

  • Número 1: 1 punt.
  • Número 2: 2 punts.
  • Número 3: 3 punts.
  • Número 4: 4 punts.
  • Número 5: Ratja horitzontal.
  • Número 6: Ratja horitzontal + 1 punt.
  • Número 7: Ratja horitzontal + 2 punts.
  • Número 8: Ratja horitzontal + 3 punts.
  • Número 9: Ratja horitzontal + 4 punts.
  • Número 10: 2 ratjes. 



49 primers números en numeració Maia.


  • Sumar i restar:

La suma es pot realitzar mitjançant la combinació dels símbols numèrics en cada nivell.
Fitxer:Maya add.png
Exemple de suma.
La resta es realitza restant els elements; treient-los del símbol numèric del minuend.
File:Mayan subtract.png
Exemple de resta.

  • Zero:
Els maies, foren els primers en idear el zero.
Este era necessari per a la seva numeració ja que, els maies, tenien un sistema posicional, és a dir; un sistema de numeració en el qual cada símbol té un valor diferent segons la posició que ocupa.
Archivo:Cero maya.svg
Zero.

  • Numeració comercial:

  • Numeració astronòmica:

  • Còdexs maies:
Els còdexs maies, són llibres escrits abans de la conquesta i mostren alguns trets de la civilització maia. En la seva escriptura s'utilitzen caràcters jeroglífics.